Arrelar per desenvolupar la intuïció.

He passat per moltes fases en el meu camí del despertar espiritual.

Recordo que, al principi, vaig fer una cosa que jo anomeno bypass espiritual: em vaig desconnectar del món material i em col·locava en una mentalitat en què feia un enorme esforç per no sentir emocions intenses i amb potencial de desbordar-me.

El problema d'això era que, encara que jo cregués que estava fent un gran treball espiritual, en realitat m'estava evadint del veritable camí de transformació que proposa un despertar espiritual.

Ens desarrelem o bloquegem la nostra connexió amb el món material perquè fa massa mal.

Fa massa mal la realitat que proposa el món actual. Fan massa mal les vivències passades i presents. Fa massa mal seguir el ritme d'una ment que anuncia i anticipa futurs desastrosos.

Ens evadim. Preferim no mirar allò que fa mal. Ho fem de mil maneres: excés de xarxes socials, excés de sèries de televisió, excés de menjar, de compres, de tabac o alcohol... fins i tot excés de sexe i fins i tot excés d'hores de son. La recerca incessant del plaer immediat, de la dopamina que em fa oblidar, encara que sigui per un segon, que estar encarnada implica experimentar tot el ventall d'emocions.

Però, per créixer i transcendir el dolor, cal mirar-lo, respirar-lo, passar-lo pel cos i deixar-me anar en el procés.

Al principi, fent aquest camí, vaig desenvolupar la meva intuïció des d'una perspectiva purament mental. Així havia actuat des que tinc ús de memòria: racionalitzant-ho tot.

Recordo que va ser una frase de la meva mare, davant d'un projecte que tenia i que desitjava executar per alliberar-me d'una realitat que m'oprimia i m'empresonava, la que va fer un efecte extrem en mi.

Va ser com si em tragués la catifa voladora en què anava volant alt per començar a caure a una velocitat vertiginosa, en picat fins a estampar-me contra el terra i, potser, buidar la terra en un pou més o menys profund.

Allà, just aleshores, va començar el meu veritable despertar espiritual i, a poc a poc, he après a arrelar per ser un veritable canal d'informació valuosa.

Avui sé que sóc un canal que expressa la informació que rep en múltiples formes. Formes que fan vibrar la meva ànima en goig i gràcia: comunicar parlant, compartint, ballant, cantant, escrivint, pintant.

Continuo desenvolupant la meva capacitat d'arrelar. M'ho prenc com l'oportunitat de generar un vincle amb la Gran Mare Terra que em rep en ella i m'estima incondicionalment. Procuro sentir la meva connexió amb ella des del meu chakra arrel i els meus peus, i procuro sentir la seva energia i el seu amor ascendint pel meu cos per quedar-se al meu cor, activant aquest amor compassiu i incondicional en mi.

Pot ser un entrenament per a tota la vida, que així sigui.