La importància de fer silenci
Priscilla Ingold—
El cert és que no estem acostumades a estar en silenci.
La vida al nostre planeta cada vegada és més sorollosa, cada vegada més plena d'inputs. Imatges, sons, vídeos, informació i desinformació.
Material que ens allunya cada cop més de la veu de la nostra intuïció, de la guia del nostre cor.
Què podem fer per tornar a aquell espai en què podem retrobar-nos amb la nostra essència?
Les respostes de sempre són: meditació.
La resposta alternativa, la que ofereixo en aquest missatge és: procés.
Una vegada vaig llegir un llibre que es titulava: "Déu arriba en una Harley". A la història, una dona entre els 30 i els 40 anys, no ho recordo bé, estava patint perquè la seva vida era un drama general. No hi havia estabilitat en cap aspecte de la seva vida. No trobava l'amor, la seva feina estava mal pagada, els seus hàbits eren caòtics i les seves creences eren molt limitades.
T'convido a llegir-lo, si et ve de gust.
A la història, d'una manera fantàstica, Déu arribava en forma d'home, en motocicleta, i l'acompanyava a desfer la seva vella personalitat obsoleta per reinventar-se.
Aquest és el procés que et proposo.
La meditació és un element més de l'enorme quantitat de recursos de què pots disposar per retrobar-te amb aquella versió sana, lliure i millorada de tu que és en algun lloc esperant-te. No cal que sigui la meditació tradicional, és a dir, asseure's en posició de lotus amb els dits índex i polze units, els ulls tancats i l'esquena recta.
En realitat, tot allò que et tregui del soroll mental i t'ajudi a concentrar-te i enfocar la teva atenció plena, és meditar. La idea és fer-ho amb consciència i no en pilot automàtic.
Per a algunes persones, això es tradueix en ballar, pintar, cuinar, sortir a caminar o fer esport més intens.
Per què és procés?
Perquè estem plenes de prejudicis, mandats i creences sobre el que està bé i el que està malament fer. Estem plenes de por de fer el que desitja el nostre cor. Estem plenes d'etiquetes, que ens van marcar, ens van fer mal i van fer que reprimíssim la nostra versió més autèntica i lliure.
I per alliberar-nos de tot això necessitem temps i dedicació.
Desaprendre és un procés igual d'orgànic que aprendre.
Desaprendre porta temps. Fins i tot pot portar més temps que aprendre, perquè tenim molt naturalitzat el que hem après. Això vol dir que no qüestionem algunes coses que hem après, sinó que les considerem normals.
Què vol dir això? Que, com que les creiem normals, no podem veure com ens condicionen la vida, com ens limiten, i no les podem qüestionar. Molt menys canviar-les.
Per això, el silenci és tan necessari en el procés de canvis. Perquè necessitem escoltar de veritat el diàleg intern, els pensaments que pensem i les paraules que ens diem. Fins i tot el to amb què ens adrecem a nosaltres mateixes.
La bona notícia és que no cal que ho fem soles.
Hi ha infinites maneres de caminar els canvis en companyia. T'animo a provar quina tècnica o recurs s'ajusta més a tu i a les teves necessitats, i t'convido a mirar si, entre algun dels meus serveis, alguna cosa et crida l'atenció.
És un honor acompanyar-te.
Et desitjo un feliç dia.
Priscilla.