La importància de fixar-se un objectiu

Un objectiu no ha de ser grandiós.

És cert que tenir una gran meta ens pot mobilitzar cap a la seva concreció i ens pot estimular a transformar-nos fins a ser la versió capaç de viure i sostenir aquesta vida que anhelem. Està bé si tens una gran meta.

També està bé si reconeixes que, per arribar-hi, necessites "filetejar" el pla en objectius menors i de més fàcil abast.

L'important és anar fent i, sobretot, reconèixer que estàs en el camí d'aconseguir la teva meta.

Moltes vegades, ens fixem una gran meta i, per assolir-la, no som plenament conscients del camí que estem prenent per conquerir-la. Aleshores, les emocions que sorgeixen en nosaltres mentre caminem ens envolten i les circumstàncies que es presenten ens segresten impedint-nos gaudir del procés.

La vida quotidiana, l'esdevenir del món i les responsabilitats ens poden fer perdre el focus. També, el mateix procés emocional que cal fer per conquerir aquest objectiu ens pot portar per laberints que segresten la nostra ment i, en lloc de gaudir-lo, ens instal·lem en la queixa i el pessimisme sentint que assolir aquest objectiu pot ser "difícil" o "una muntanya", corrent el risc de desmotivar-nos i llençar la tovallola.

Per això, és important subdividir el pla en petits objectius que, com esglaons, faran que arribem al cim i assolim la nostra meta principal. També és important que ens mantinguem conscients que el que anem fent forma part d'un pla més gran. D'aquesta manera, quan ens assalten les emocions que porta cada repte, no ens segresten i entenem que tot forma part d'aquest pla.

Podem viure la pujada al cim amb consciència i sense ella. La diferència serà el grau de satisfacció que arribem a sentir mentre anem pujant.

Jo he pujat de les dues maneres i he pogut fer-me'n consciència, especialment quan ho he fet sense consciència d'estar pujant cap a la conquesta d'una meta.

He assolit molts objectius i em sento feliç de poder-ho reconèixer perquè em demostro a mi mateixa que puc fer-ho.

Ara tinc un mapa, producte de l'autoconeixement que he adquirit a través de recórrer tants camins cap a les meves metes. I el seu missatge és clar: mantenir el focus és prioritat.