Ferides primàries, trauma i regulació del sistema nerviós.

El primer que vull dir-te és que la paraula TRAUMA no s'associa exclusivament amb situacions catastròfiques que passen a la vida.

Un trauma pot haver estat alguna cosa quotidiana que no vas poder processar, ni traduir, ni integrar. Alguna cosa que et va passar i et va impactar i vas sentir que no hi havia ningú que et pogués explicar d'una manera senzilla el que passava, és a dir, que ho traduís a un llenguatge simple i adequat a la teva edat perquè poguessis processar les emocions que es van despertar en aquell esdeveniment.

Generalment, la sensació de "no puc comptar amb ningú", "ningú m'entendrà" o "ningú em pot ajudar", són les idees que sorgeixen quan vivim un episodi traumàtic. Si això passa d'hora a la infància, ni tan sols som conscients que aquestes idees se'ns van passar pel cap. Això vol dir que passen gairebé de manera inconscient i és aquí on es poden generar les ferides de la primera infància.

Si són situacions que duren en el temps, repetitives, modelen el nostre comportament i fan que desenvolupem estratègies de supervivència per adaptar-nos perquè, en ser tan petites, és impossible sobreviure en aïllament. Aleshores, és la necessitat de continuar pertanyent la que ens fa desenvolupar aquests hàbits i comportaments de supervivència.

Les ferides de la primera infància són la conseqüència d'experiències traumàtiques similars i repetitives a l'edat primerenca. A més, es tradueixen en comportament i hàbits que, a l'inici, van ser protectors i ens van permetre continuar, sobreviure, malgrat el cost energètic, mental i emocional que comportaven. Perquè, senzillament, no podíem sobreviure soles i aïllades.

Amb el pas dels anys, creixem i aquestes respostes de supervivència continuen operant des d'un lloc majoritàriament inconscient. El parany aquí és que ja no som nenes. Podem sobreviure sense pertànyer a un ambient intoxicat o disfuncional, però no ho sabem o ens costa molt acceptar que podem sortir d'aquests espais.

Hi ha moltes emocions embolicades amb el desig de sortir del tòxic o disfuncional: culpa, lleialtat, por, vergonya, terror, etc. Emocions que frenen els nostres impulsos de buscar una vida més coherent amb qui som, una vida alineada amb la nostra veritable essència.

L'aglutinament emocional provoca reaccions corporals i mentals que coneixem, com ara: boira mental, esgotament, procrastinació, evasió, i més. El nostre sistema nerviós, amb tantes emocions disparades, no sap què fer, se sobrecarrega i col·lapsa en insomni, alteracions de la gana, alteracions del son, estrès i ansietat, entre altres.

Per això, és important començar amb rutines per regular el sistema nerviós primer: des de respirar, caminar, ballar, cantar i moltíssimes tècniques més que ens permetin recalibrar-nos. D'una altra manera, no podríem ni tan sols escoltar aquestes creences i estratègies passades de supervivència que continuen operant i boicotejant el nostre benestar en el present.

És possible guanyar benestar. Recalibrar el sistema nerviós és l'inici. Escoltar-nos és el següent pas. Alliberar el dolor i col·locar-ho tot al seu lloc corona el procés.

Quan inicies el teu camí cap al benestar, t'adones que tot passa simultàniament i aprens a surfejar l'onada. Així, et converteixes en la mestra de la teva pròpia vida.