Identitat

Som la consciència que s'autodescobreix a través del pas del temps i de les experiències viscudes.

Aquest autodescobriment propicia la seva expansió.

L'expansió de la consciència no és arribar de 0 a 100 en segons ni assolir el Nirvana. En el nostre dia a dia, l'expansió de la consciència es dona quan som capaços d'adonar-nos que hem canviat. Hi ha coses que ja no ens representen. Hàbits, costums, maneres de fer que van caducar i no reflecteixen la nostra identitat.

Ja no som la versió que es comportava d'aquelles maneres.

Hem canviat, hem crescut.

Alguna vegada t'ha passat que de sobte no tries el que triaves sempre i no saps per què? O potser t'ha passat que algú et digués: "Estàs diferent, sembles una altra", i no tens ni idea de què pot ser això tan diferent que veuen en tu.
A mi m'ha passat diverses vegades al llarg de la vida.

Al principi, com que els meus canvis no eren conscients, no podia registrar això tan diferent que veien en mi. La meva reacció interna no era plaent, al contrari, em feia por ser rebutjada, abandonada o humiliada per una transformació de la qual no tenia idea.

Després, en aturar-me en aquests comentaris i reflexionar sobre mi mateixa, vaig poder adonar-me que triava diferent encara que no en fos conscient. Aleshores, vaig començar a comprendre d'on venien aquestes eleccions diferents. Es tractava d'un canvi en les meves necessitats i en els meus desitjos.

Canvis que responien a experiències de vida que m'havien modelat, que havien tingut un impacte sobre la meva ment i les meves emocions. Vivències que m'havien transformat lentament perquè havien estat un procés orgànic.

Quan vaig comprendre que tot el que vaig viure va donar forma a aquestes noves versions de mi, vaig entendre que la meva identitat és modelable, que pot canviar i que està bé que sigui així. Ho sento com si hagués viscut moltes vides en una sola vida.

No sóc la mateixa de fa 3 anys, ni 10, ni 20. Evidentment forma part de créixer, però hi ha alguna cosa més profunda allà també.

Canviem per causes externes sobre les quals no tenim cap control, però també podem canviar des de dins. Podem fer eleccions internes basades en noves necessitats i desitjos que sorgeixen de les experiències inevitables que aquestes causes externes imposen.

La vida passa i és canvi constant, per la qual cosa ens convida a canviar al ritme del seu pols. La incomoditat que sentim cada vegada que arriba l'oportunitat de canviar és el senyal que la nostra identitat és davant d'un potencial canvi, gran o petit, tant se val.

Per com està cablejat el nostre sistema nerviós, els canvis no són agradables. La bona notícia és que el podem entrenar perquè oposi la menor resistència possible.

Així ho he après a fer.

Avui, quan detecto que un canvi d'escenari transformarà el meu món i em transformarà a mi, procuro fluir amb el nou ritme de la vida. Acompanyo la meva incomoditat des de molts angles i m'acompanyo amb amor perquè sé que és expansió, és obertura, i, sigui quina sigui la lliçó, és per al meu major bé.

El més probable és que no tingui ni idea de cap a on em porta aquesta transformació, però el precedent és que, si ho faig amb consciència i els peus a terra, arribaré a un nou lloc mental de més claredat i a un escenari molt més coherent amb qui sóc: aquesta nova jo que naixerà.